El poble de Viladamat es documenta per primera vegada al s. XI com a "Vila Amati".

El poblament més antic del qual es té constància pertany a l'època ibèrica. Més tard, a partir del s. I a.C., es detecten els primers assentaments romans.

Diu la tradició que el 21 de novembre de 1467 el princep Ferran d'Aragó, que més tard fou el Rei Católic per seu matrimoni amb Isabel de Castella, es va refugiar en una casa del centre del poble, en ser derrotat en la que es coneix com a batalla de Viladamat.

El 1640 fou destruït per les tropes monàrquiques com a venjança contra el cap de les milícies de la Generalitat, Josep de Margarit i Biure, senyor de Palau Borrell, Sant Feliu de la Garriga i Viladamat.

Viladamat, apartat de les aglomeracions costaneres, tot i que a poca distància de les famoses platges de l'Escala i d'Empúries, posseeix un conjunt arquitectònic del s. XVI dels més interessants de l'Empordà. Els comerços ben proveïts i els restaurants, i l'acollidora actitud dels seus habitants, fan d'aquest poble un lloc que sorprendrà a tots els qui el visitin, per la seva autenticitat, hospitalitat i vitalitat.