Situació
Viladamat pertany a la comarca de l'Alt Empordà, i es troba situat al seu extrem sud, limitant per aquella banda amb els termes municipals d'Albons, La Tallada d'Empordà i Garrigoles, que ja pertanyen al Baix Empordà.
La meitat est del municipi és plana, formada per les aportacions i antics sediments del Ter i del Fluvià, que antigament desembocaven vora Empúries. Aquesta configuració de la plana va fer que durant segles estigués ocupada per aiguamolls, camps baixos i inundats i poc aptes per al conreu. La completa dessecació del terreny, la canalització de les aigües per mitjà d'un important nombre de recs i rieres va permetre que a mitjan segle XX les terres es convertissin en camps de regadiu.
La meitat de ponent es comença a elevar respecte els terrenys més baixos. Primer, poc a poc, en uns suaus pendents situats a l'oest de la carretera de Figueres a La Bisbal i, a partir d'una línia que va des de Palau Borrell cap a Sant Feliu de la Garriga, el relleu es fa més pronunciat, amb l'inici de la serralada que va des de Ventalló fins Marenyà.
El principal nucli urbà, capitalitat del municipi, està situat a la cruïlla de les carreteres de l'Escala a Orriols i de Figueres a La Bisbal, en el primer punt lleugerament elevat que es troba una vegada s'han deixat les terres antigament ocupades per aiguamolls. Però no es tracta d'un turó, sinó del que en època medieval era la primera terra ferma que es trobava anant de la costa cap a l'interior, elevada tan sols un parell de metres respecte les zones més baixes, i amb un subsól format per un conglomerat molt dur i estable.
La riera de Palau Borrell, de curs irregular, recull les aigües de la muntanya i de la font d'aquell poble i les porta cap al nordest, però es perd a mig camí de qualsevol desembocadura. En canvi, els recs del pla apleguen les aigües de l'entorn i les porten cap a les rieres que venen d'Albons, La Tallada i Verges i les condueixen cap a Cinc Claus i a la platja d'Empúries.
El segon nucli urbà del municipi és el petit veïnat de Palau Borrell, més antic que Viladamat, que s'ha mantingut intacte i amb les mateixes cases des de fa segles. Una restauració molt correcta ha permès conservar aquest nucli sense massa alteracions.
Sant Feliu de la Garriga, a poc més de dos quilòmetres a l'oest de Viladamat, conserva el seu castell i l'església romànica que fins a començament del s. XIX va ser la seu de la parròquia.